Josep M. Queraltó ens presenta els avantpassats del cinematògraf
La col·lecció "Il·lusió i moviment: els orígens del cinematògraf" estarà a la Sala d'Exposicions de Caixa Tarragona fins el mes vinent
“Il·lusió i Moviment. Els Orígens del Cinematògraf” és un recorregut per la sovint oblidada història dels artefactes i aparells del món pre-cinematogràfic. Un viatge en el temps que ens mostra els orígens de les tècniques d’expressió visual que van inspirar el setè art dels germans Lumière l’any 1896. Es tracta d’un acostament molt instructiu a l’era analògica del cine, que va establir els fonaments del que és avui dia una indústria massiva que està en contínua evolució. No es tracta d’un repàs exhaustiu sinó una mostra dels moments més rellevants de la tradició visual que han quedat obsolets i eclipsats per les innovacions de les tecnologies digitals.
 |
| Il·lusió i moviment |
El col·leccionista lleidatà Josep M. Queraltó ha arreplegat al llarg de 35 anys més de 20.000 peces de l’àmbit fotogràfic i cinematogràfic, uns aparells perfectament restaurats i conservats dels últims dos segles que conformen una col·lecció d’un gran valor històric. Els orígens cinematogràfics apunten a que les primeres petjades es remunten al s.XV quan es descobreix la perspectiva i les imatges calcades. Neix un anhel de simulació que conduirá a la reproducció, projecció i animació de les imatges.
 |
| Megaletoscopi (imatge de precinemahistory.net) |
L’exposició de Queraltó repassa cadascun d’aquets petits però essencials salts que foren necessaris per a consolidar la tècnica actual. Des de les ombres de la Xina Antiga, que desembarquen a Europa al s. XVIII, la concepció de la imatge com a poderós mitjà narratiu es comença a extendre. Els diorames de Martin Engelbracht que consistien en petits teatres desplegables permetien veure la imatge amb perspectiva.
Ja a principis del s.XIX a Gran Bretanya apareix la Cambra Obscura, un instrument òptic que projectava imatges del món real. A iIàlia s’inventa el Megaletoscopi “Privilegiato” que atorga profunditat i “animació” al que es veia. Jugant amb la il·luminació s’aconseguia un efecte de nit i dia. S’incorpora moviment amb la llanterna màgica rotativa de Christiaan Huggens l’any 1659, un aparell important a la cultura visual popular. Al llarg del s.XIX són molt emprades les llanternes amb dos objectius. Eren usats principalment per mags i il·lusionistes per crear fantasmagories, una espècie de espectres projectats, una idea que té un funcionament semblant al del 3D dels cines actuals.
L’invenció d'artificis com les kinores, el zoòtrop i els cinescopis culminen tècnicament amb l’aparició del cinematògraf a finals del s.XIX a mà dels germans Lumière, l’element més novedós del qual era que permetia enregistrar en una càmera i projectar en una pantalla fotografies vivents. Poc després sorgeixen aplicacions com el visor estereoscòpic que jugava amb la interpretació del cervell humà de dues imatges com a una sola, amb el visor múltiple es va poder sintetitzar la fotografia i aquest tipus de visió i anar consolidant i millorant aquesta tècnica cinematogràfica.
 |
| Fotografia d'un Zoòtrop |
A banda de tots els aparells i projectors els visitant pot gaudir de filmacions de les màquines en funcionament i de la projecció de 9 pel·lícules de l'arxiu de la Filmoteca de Catalunya d'inicis del s.XIX realitzades amb cinematògraf. Una d'aquestes filmacions és "Salida de misa de 12 de la Virgen del Pilar”, d’Eduardo Gimeno Correas, la primera peça amb cinematògraf realitzada per un espanyol l’any 1899.
"Il·lusió i moviment. Els orígens del cinematògraf" és d’entrada gratuïta i es troba a la Sala d’Exposicions de la Fundació Caixa Tarragona fins el 16 de gener. La Fundació ofereix també visites guiades pel públic en general i pels centres escolars.
Notícies relacionades:
