LLIBRES

“La nostra percepció de la realitat ara és menor”

Lucía Etxebarría visita la URV per presentar la seva seva última obra Lo verdadero es un momento de lo falso

L'escriptora Lucía Etxebarria ha presentat aquest matí a la conferència-taula rodona Lo verdadero es un momento de lo falso, la seva última novel•la a l’Aula Magna del Campus Catalunya. La guanyadora del Premi Nadal amb l’obra Beatriz y los cuerpos celestes, i el Premi Planeta, amb Un milagro en equilibrio ha parlat del seu últim llibre, de la realitat, dels mitjans de comunicació, de sexe, de la Llei Sinde i de les concentracions de Sol.

L’hiperrealitat és el tema central d’aquesta obra que analitza les relacions amoroses i socials actuals mentre fa una aguda crítica social. Etxebarria ens dóna tretze versions diferents d’una mateixa història cadascuna pretenent ser fidel als fets, als quals només podem accedir a través d’interpretacions. Segons l’escriptora a l’actualitat tenim més accés a informació, però a la pràctica aquesta és “molt dispersa i està manipulada”. Afirma que només tenim accés a versions de la realitat que han estat prèviament interpretades pels mitjans de comunicació i que per tant la nostra “percepció de la realitat és baixa”.

La història gira entorn del misteri de la mort de Pumuky, el cantant del grup Sex & Love Addicts. A través d’aquest personatge retrata com el món de l’espectacle premia als narcisistes. Ha definit la novel•la com a autobiogràfica en el sentit en què encara que tota la història no ás seva ni real, “les emocions sí ho són”. S’ha rodat també un videoclip del grup del tema Coge Palomitas on figura l’escriptora.

La Llei Sinde també ha estat tema de debat de la jornada quan Etxebarria ha mostrat el seu acord amb la normativa assegurant que és “una de les menys bèsties de tota Europa”. Etxebarria ha dit que troba els intercanvis privats lògics i útils però que si no es controlen les descàrregues per Internet, “a la llarga no hi haurà continguts”.

L’acte ha estat organitzat per l’àrea de Filologia Hispànica amb el Suport del Minsiteri de Cultura, dins del programa Encuentro con Escritores. Els alumnes de la facultat han formulat preguntes que s’han recollit al seu bloc interdisciplinari treballat a classe i que l’autora ha anat responent al llarg de l’acte.

Lucía Etxebarria parla del sexe a la seva obra:

Lucía Etxebarria parla dels personatges femenins del llibre:

LLIBRES

"Els zombis tenen certa dignitat i valor cultural"

Jorge Martínez Lucena, professor d'antropologia, cinema i cultura de la Universitat Abat Oliba, és conegut pels seus llibres sobre la societat i cultura postmoderna, va presentar a Tarragona el passat 3 de maig el seu últim assaig "Vampiros y zombis posmodernos"

Fascinat pels imaginaris col·lectius de la societat i de la cultura contemporània, l'autor explora l' interregne dels éssers que estan entre la vida i la mort per esbrinar el per què d'aquesta fascinació que els ha col·locat a primera fila del mainstream cultural. Martínez Lucena afirma que la hipertrofia de zombis a la nostra societat no és casual, que hi ha un "rerefons cultural molt interessant". A aquest assaig l'autor defensa la seva teoria sobre el món dels "no-morts" on pretén explicar per què els zombis van ser la temàtica del Saló del Comic de Barcelona d'aquest any, per què còmics com The Walking Dead i la seva posterior sèrie televisiva tenen tant d'èxit o les pel·lícules de Tarantino o Robert Rodríguez recorren a aquest tipus de personatge, i com aquest sub-gènere zombi, tradicionalment associat al cine B de baixa qualitat, s'ha convertit en una temàtica tant recorrent als continguts culturals actuals.

L'autor senyala com a origen del no-mort les corrent filosòfiques del s.XVII i XVIII amb les teories sobre la naturalització de l'ànima que s'aprecien a obres com Frankenstein o el modern Prometeu de Mary Shelley. El posterior materialisme filosòfic del s. XIX  dóna lloc a obres com L'estrany cas de Dr. Jekyll i Mr. Hyde de R.L. Stevenson, en una època en la qual es comença a posar en dubte el caire espiritual de l'home i alguns s'atreveixen a postular què l'home no és més que matèria i la vida una forma de la mort. L'autor interpreta que aquests "no-morts" representen cadascú de nosaltres.

Freud parla de l' instint de la mort que envaeix la vida i que Déu, creador de l'home, ha mort. Al Drácula de Bram Stecker es materialitza en forma de vampir el superhome que descriu Nietzche caracteritzant un ésser que ha perdut la seva part espiritual i que contagia la seva malesa en forma de pandèmia.

El "no-mort" també simbolitza les nostres pors a no ser més que carn i ossos i segons Martínez Lucena, i és una crítica al totalitarisme. L 'inici del fanatisme pels zombis i els vampirs comença als anys 50 amb pel·lícules com "La invasió dels lladres de cossos" i "La nit dels morts vivents" que usaren aquesta figura de l'imaginari per criticar el consumisme de la societat americana i el prototip de família nuclear. Les persones pilotades per una força exterior es podien interpretar com a crítica contra el Mcarthisme o el comunisme. Durat els anys 60 en el context de la Guerra de Vietnam, la figura simbolitzava els moviments pacifistes i de lluita pels drets humans. Marcuse a Eros i Civilització i a L'home unidimensional denuncia unes estructures artificials (no antropològiques) imposades com a mecanisme de poder. 

L'autor diferencia entre el vampir, un "no-mort" amb aire aristocràtic que representa l'anhel infinit d'ésser, i la figura del zombi vol ilustrar la democratització del "no-mort". A gairebé totes les obres el zombi encarna a l'home, alienat pel totalitarisme sigui del tipus que sigui i qüestiona si l'home pot ser lliure a les diverses societats i règims polítics.

Tota la literatura i obra audiovisual d'aquesta temàtica posa en primer pla quelcom històricament enraigat al camp de treball dels filòsofs: la mort. Aquest tema tabú adquireix protagonisme i per tant les obres d'aquesta temàtica serveixen de teràpia als espectadors que canalitzen i evacuen tensions, per això creen addicció . El mite del "no-mort" ha estat per tant un instrument per explicar coses, per retratar les pors existencials i per expressar les "inquietuds per l'eternitat".

CRÒNICA

 "No us deixeu contractar"

Vicent Partal va ser molt clar a les reconamacions que va fer als joves periodistes de Canyamars, afirmant que la clau estava en l'auto-contractació i que el paper té els dies comptats

La 6a Trobada de Joves Lectors que portava com a títol "Els reptes de la xarxa i el futur del paper" va tenir lloc el cap de setmana del 29 i 30 d'abril a Canyamars, Maresme on hi van participar la Universitat Jaume I de Castelló, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Ramón Llull-Blanquerna, la Universitat de València, l'Autònoma de Barcelona i la Universitat de Vic. L'acte, organitzat per l'Associació Catalana dePremsa Comarcal va durar dos dies i els joves van poder compartir dos dies de debats i intercanvis de visions sobre el futur de la premsa comarcal.

Alumnes de la Universitat Abat Oliba a la seva ponència

Amb el context de canvi social i tecnològic en ment, es va insistir en les noves tendències dels lectors, en les diferències de consum entre adults i joves i en el futur dels nous suports digitals. En general els joves lectors som més impacients, utilitzem principalment el suport digital, estem acostumats a tenir accés gratuït a la informació i busquem especialització en els continguts. Les claus de les jornades es van centrar en com aconseguir la fidelitat d'aquests natius digitals.

Les xarxes socials també juguen un paper important en la informació del jovent. Un 70% utilitza plataformes com Facebook i Twitter per informar-se. Les opinions sobre si aquests perjudiquen o ajuden als periodistes són molt diverses. N'hi ha que creuen que poden facilitar la incorporació am món laboral del jove periodista ja que permeten crear-se un perfil a la xarxa i un bon ús comporta influència entre el públic. Però si tothom pot escriure a la xarxa, què passarà amb el periodista? Segons Diego Linares, periodista i professor de la Universitat de Vic, "si tenim por a que desaparegui la professió vol dir que no ho estem fent bé". 

En quant a la premsa comarcal en particular un sector amb molt de futur per seu mercat tant concret, els consells dels experts va ser que cal una major inversió, apostar per la digitalització i renovar el sector que a vegades ha quedat en segon pla, arcaïtzat.

Periodistes emprenedors

Vicent Partal, professor de Lingua Món i editor de Vilaweb va ser molt pessimista en quant al futur del paper, afirmant que els grans diaris generalistes despareixerán en un futur no tant llunyà. Va destacar l'avantatge dels joves periodistes que s'incorporen al món laboral en un "moment de canvi històric". Partal va insistir que la clau de l'èxit està en l'especialització, en la creativitat i l'empenta personal dels joves. Davant la pregunta sobre el futur laboral va ser molt directe. El lector la no és un receptor passiu, és actiu i canviant i els periodistes ha de ser ràpids adaptant-s'hi. Va assegurar que els joves periodistes han d'emprendre, contractar-se a ells mateixos i no esperar a què algú els contracti.