LLIBRES

"Els zombis tenen certa dignitat i valor cultural"

Jorge Martínez Lucena, professor d'antropologia, cinema i cultura de la Universitat Abat Oliba, és conegut pels seus llibres sobre la societat i cultura postmoderna, va presentar a Tarragona el passat 3 de maig el seu últim assaig "Vampiros y zombis posmodernos"

Fascinat pels imaginaris col·lectius de la societat i de la cultura contemporània, l'autor explora l' interregne dels éssers que estan entre la vida i la mort per esbrinar el per què d'aquesta fascinació que els ha col·locat a primera fila del mainstream cultural. Martínez Lucena afirma que la hipertrofia de zombis a la nostra societat no és casual, que hi ha un "rerefons cultural molt interessant". A aquest assaig l'autor defensa la seva teoria sobre el món dels "no-morts" on pretén explicar per què els zombis van ser la temàtica del Saló del Comic de Barcelona d'aquest any, per què còmics com The Walking Dead i la seva posterior sèrie televisiva tenen tant d'èxit o les pel·lícules de Tarantino o Robert Rodríguez recorren a aquest tipus de personatge, i com aquest sub-gènere zombi, tradicionalment associat al cine B de baixa qualitat, s'ha convertit en una temàtica tant recorrent als continguts culturals actuals.

L'autor senyala com a origen del no-mort les corrent filosòfiques del s.XVII i XVIII amb les teories sobre la naturalització de l'ànima que s'aprecien a obres com Frankenstein o el modern Prometeu de Mary Shelley. El posterior materialisme filosòfic del s. XIX  dóna lloc a obres com L'estrany cas de Dr. Jekyll i Mr. Hyde de R.L. Stevenson, en una època en la qual es comença a posar en dubte el caire espiritual de l'home i alguns s'atreveixen a postular què l'home no és més que matèria i la vida una forma de la mort. L'autor interpreta que aquests "no-morts" representen cadascú de nosaltres.

Freud parla de l' instint de la mort que envaeix la vida i que Déu, creador de l'home, ha mort. Al Drácula de Bram Stecker es materialitza en forma de vampir el superhome que descriu Nietzche caracteritzant un ésser que ha perdut la seva part espiritual i que contagia la seva malesa en forma de pandèmia.

El "no-mort" també simbolitza les nostres pors a no ser més que carn i ossos i segons Martínez Lucena, i és una crítica al totalitarisme. L 'inici del fanatisme pels zombis i els vampirs comença als anys 50 amb pel·lícules com "La invasió dels lladres de cossos" i "La nit dels morts vivents" que usaren aquesta figura de l'imaginari per criticar el consumisme de la societat americana i el prototip de família nuclear. Les persones pilotades per una força exterior es podien interpretar com a crítica contra el Mcarthisme o el comunisme. Durat els anys 60 en el context de la Guerra de Vietnam, la figura simbolitzava els moviments pacifistes i de lluita pels drets humans. Marcuse a Eros i Civilització i a L'home unidimensional denuncia unes estructures artificials (no antropològiques) imposades com a mecanisme de poder. 

L'autor diferencia entre el vampir, un "no-mort" amb aire aristocràtic que representa l'anhel infinit d'ésser, i la figura del zombi vol ilustrar la democratització del "no-mort". A gairebé totes les obres el zombi encarna a l'home, alienat pel totalitarisme sigui del tipus que sigui i qüestiona si l'home pot ser lliure a les diverses societats i règims polítics.

Tota la literatura i obra audiovisual d'aquesta temàtica posa en primer pla quelcom històricament enraigat al camp de treball dels filòsofs: la mort. Aquest tema tabú adquireix protagonisme i per tant les obres d'aquesta temàtica serveixen de teràpia als espectadors que canalitzen i evacuen tensions, per això creen addicció . El mite del "no-mort" ha estat per tant un instrument per explicar coses, per retratar les pors existencials i per expressar les "inquietuds per l'eternitat".