EXPOSICIONS

Llanternes i sobrassada en femení

La original inauguració de l'exposició va anar acompanyada d'entrepans de paté i sobrassada, cerveses del supermercat i llanternes per veure millor les fotografies

La peculiar "performance" del dia d'obertura no tenia cap finalitat artística sinó reivindicativa. Les autores de "En Femení" van manifestar el seu descontent amb l'organització. Segons Gemma Valls, una de les fotògrafes que exposava, es va organitzar per omplir l'agenda municipal i va ser "catastròfic des del principi". La poca implicació per part de l'Ajuntament i la manca de recursos són els principals motius de protesta de les fotògrafes, que van haver d'organitzar-se pel seu compte. 

El self-catering de la inauguració va consistir en entrepans fets per elles, llaunes en una palangada prestada per un bar de la plaça de la Font i llanternes que, segons Valls, les van portarcom a protesta per la mala il·luminació de la sala. Les artistes van escriure en paper a mà les seves reflexions personals sobre les peces i les van enganxar a la pared de l'entrada. La precària presentació contrasta d'una forma impactant amb la qualitat de les fotografies, que transmeten amb molt força les diferents visions de les autores.

L'obra té com a eix central la dona, presentat des de diverses perspectives, totes femenines. Les sis artistes han presentat els seus projectes personals, per això l'enfoc temàtic és molt divers. La exposició inclou “Dones” de Gemma Valls, “Trastorns de la personalitat" d'Elena Ledesma, “Teixit” de Silvia Cervellon, “La princesa cavaller” de Maria Veses, “Dones de clausura”  de Montse Veses i  "Il·lustració" de Lydia Fortuna. 

Gemma Valls explica que volia presentar una tema  potent i per aixo va fer les fotos de l'activista pakistaní, Huma Jamshed. Assegura que la experiència ha tingut també aspectes positius, com l'oportunitat de conèixer a les altres fotògrafes i les seves maneres diferents de tractar el tema de la dona i creu que en conjunt "s'apropa a la visió en femení".

L'exposició, organitzat per l'ajuntament amb col·laboració amb L'Escola d'Art i Disseny de Tarragona,estarà  la sala Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona durant la primera quinzena de març, coincidint amb el Dia Internacional de la Dona Treballadora.

EXPOSICIONS

Josep M. Queraltó ens presenta els avantpassats del cinematògraf

La col·lecció "Il·lusió i moviment: els orígens del cinematògraf" estarà a la Sala d'Exposicions de Caixa Tarragona fins el mes vinent

“Il·lusió i Moviment. Els Orígens del Cinematògraf” és un recorregut per la sovint oblidada història dels artefactes i aparells del món pre-cinematogràfic. Un viatge en el temps que ens mostra els orígens de les tècniques d’expressió visual que van inspirar el setè art dels germans Lumière l’any 1896. Es tracta d’un acostament molt instructiu a l’era analògica del cine, que va establir els fonaments del que és avui dia una indústria massiva que està en contínua evolució. No es tracta d’un repàs exhaustiu sinó una mostra dels moments més rellevants de la tradició visual que han quedat obsolets i eclipsats per les innovacions de les tecnologies digitals.

Il·lusió i moviment

El col·leccionista lleidatà Josep M. Queraltó ha arreplegat al llarg de 35 anys més de 20.000 peces de l’àmbit fotogràfic i cinematogràfic, uns aparells perfectament restaurats i conservats dels últims dos segles que conformen una  col·lecció d’un gran valor històric. Els orígens cinematogràfics apunten a que les primeres petjades es remunten al s.XV quan es descobreix la perspectiva i les imatges calcades. Neix un anhel de simulació que conduirá a la reproducció, projecció i animació de les imatges. 

Megaletoscopi (imatge de precinemahistory.net)

L’exposició de Queraltó repassa cadascun d’aquets petits però essencials salts que foren necessaris per a consolidar la tècnica actual. Des de les ombres de la Xina Antiga, que desembarquen a Europa al s. XVIII, la concepció de la imatge com a poderós mitjà narratiu es comença a extendre. Els diorames de Martin Engelbracht que consistien en petits teatres desplegables permetien veure la imatge amb perspectiva. 

Ja a principis del s.XIX a Gran Bretanya apareix la Cambra Obscura, un instrument òptic que projectava imatges del món real. A iIàlia s’inventa el Megaletoscopi “Privilegiato” que atorga profunditat i “animació” al que es veia. Jugant amb la il·luminació s’aconseguia un efecte de nit i dia. S’incorpora moviment amb la llanterna màgica rotativa de Christiaan Huggens l’any 1659, un aparell important a la cultura visual popular. Al llarg del s.XIX són molt emprades les llanternes amb dos objectius. Eren usats principalment per mags i il·lusionistes per crear fantasmagories, una espècie de espectres projectats, una idea que té un funcionament semblant al del 3D dels cines actuals. 

L’invenció d'artificis com les kinores, el zoòtrop i els cinescopis culminen tècnicament amb l’aparició del cinematògraf a finals del s.XIX a mà dels germans Lumière, l’element més novedós del qual era que permetia enregistrar en una càmera i projectar en una pantalla fotografies vivents. Poc després sorgeixen aplicacions com el visor estereoscòpic que jugava amb la interpretació del cervell humà de dues imatges com a una sola, amb el visor múltiple es va poder sintetitzar la fotografia i aquest tipus de visió i anar consolidant i millorant aquesta tècnica cinematogràfica.

Fotografia d'un Zoòtrop

 

A banda de tots els aparells i projectors els visitant pot gaudir de filmacions de les màquines en funcionament i de la projecció de 9 pel·lícules  de l'arxiu de la Filmoteca de Catalunya d'inicis del s.XIX realitzades amb cinematògraf. Una d'aquestes filmacions és "Salida de misa de 12 de la Virgen del Pilar”, d’Eduardo Gimeno Correas, la primera peça amb cinematògraf realitzada per un espanyol l’any 1899.

"Il·lusió i moviment. Els orígens del cinematògraf" és d’entrada gratuïta i es troba a la Sala d’Exposicions de la Fundació Caixa Tarragona fins el 16 de gener. La Fundació ofereix  també visites guiades pel públic en general i pels centres escolars.

Notícies relacionades:

Arriba a Tarragona una de les millors col·leccions de cinema 

Vídeo de l' exposició "Il·lusió i moviment: Orígen del cine":

EXPOSICIONS

Tarraco, Locus amoenus

100 núvies tarragonines es vesteixen de blanc pel projecte  "Et vols casar amb mi?", una peça de la creació artística "Per sempre" de Tanit Plana i CaixaForum

 

Fa poc més d’un mes una peculiar processó femenina omplia la Rambla Nova i es dirigia cap a la plaça Imperial Tàrraco cridant l’atenció dels tarragonins que passàven per allà. Es tractava de 100 participants del projecte “Et vols casar amb mi?”, una creació de l’artista Tanit Plana. Va demanar a totes les noies de la província de Tarragona que tinguessin l’il·lusió de vestir-se de blanc, que regiressin l’armari o demanessin prestat un vestit de núvia a una amiga o familiar, i sortissin al carrer per gravar una peça audiovisual que forma ara part del projecte “Per sempre”. 

Fotografia de Tanit Plana

La peça audiovisual, batejada Locus amoenus, recull imatges inquietants de dones disfressades de núvies, corrent, jugant, ballant i rient pel parc de la plaça Imperial Tarraco, submergides en un núvol idealitzat de tranquilitat i màgia. Crea un escenari inspirat en la literatura renaixentista: un lloc idílic, un paradís natural que xoca  amb la realitat, una Tarragona que segueix el seu ritme d’un dissabte qualsevol. 

A través d’imatges, vídeos, i relats de les dones participants, l’artista barcelonina ha volgut reflexionar sobre les decisions, el pas del temps i el paper canviant de la dona a la nostra societat. Les núvies flashforward dels retrats al bosc i de les entrevistes audiovisuals resulten bastant inquietants. Les fotos estan protagonitzades per 12 núvies, fotografiades enmig del bosc, sempre a la mateixa hora (a les 5 de la tarda). 

Núvia enmig del bosc (Tanit Plana)

Les dones tornen a posar-se aquell vestit, es recontextualitzen per narrar el pas des d’una veu que ha parlat molt des del llunyà “sí, vull”. L’artista explica al dossier de la mostra “que el fet de revestir-se amb el mateix vestit que les va casar, anys enrere, comporta la incomoditat d’entrar en unes costures antigues, físiques i mentals”. Una experiència pertorbadora i alhora una font rica de reflexió que distorsiona la imatge sobre el matrimoni que ens donen les pel·lícules i els contes de final feliç.

 Aquestes núvies anònimes es troben actualment al vestíbul del CaixaForum de Tarragona com a part d’aquesta creació artística del Festival Scan i romandrà exposada fins el 27 de febrer. 

Notícies relacionades:

Tanit Plana fa que dones casades recuperin el vestit de núvia a "Per sempre"

Tanit Plana explora l'univers de la núvia en una mostra a Caixafòrum

L'artista Tanit Plana parla de "Per sempre" a ComRàdio

EXPOSICIONS

Cambodja mira endavant

Gervacio Sánchez porta a Tarragona Cambodja, Terra d'Esperança, on ens mostra imatges d'un país que prospera en una exposició que estarà a la Caixa Fòrum de Tarragona fins el 21 de novembre

Cambodja, un petit país del sud-esta asiàtic, és el protagonista de les fotografies que podem trobar exposades actualment a la Caixa Forum de Tarragona. Aquest indret, profundament marcat per la desgràcia del passat, representa avui dia un lloc esperançador, i així ho han volgut transmetre el reporter gràfic Gervacio Sánchez (Premi de Periodisme Rei d’Espanya 2009 i Premi Nacional de Fotografia 2009) i  el documentalista Oriol Gisbert a la col·lecció Cambodja, Terra d'Esperança. 

L'exposició forma part del programa de Cooperació Internacional de l'Obra Social "la Caixa" que es va sumar el 1997 al compromís social de contribuir a l'eradicació de la pobresa, recolzant el desenvolupament socioeconòmic a l'Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina. Col·labora amb Cambodja des de l'any 2000 en projectes d'atenció als afectats per mines antipersona i la poliomielitis. 

Cambodja ha estat durant tres dècades escenari de conflictes que han deixat el territori marcat per la tragèdia i l'han convertit en un dels països més afectats per la presència de mines antipersona. Les mines afecten un 40% del territori. Es parla de l'existència d'entre quatre i sis milions de mines que encara no han estat desactivades. La població actual cambodjana és de 15 milions d'habitants, per tant correspon per cada tres persones, una mini antipersona. Al desembre de 1997 el país va signar el Tractat de Ottawa, per la qual queda prohibit l'adquisició, la producció, l'emmagatzematge i la utilització de mines i que es va fer efectiva al març de 1999. 

Fotografia de Gervacio Sánchez

Observem principalment zones rurals, on viu gairebé el 80% dels habitants.  L'exdictador comunista Khmer Rouge va abolir la propietat privada enviant els ciutadans al camp a cultivar. Això ha fet que actualment un 70% de la mà d'obra es dediqui a la ramaderia i agricultura de subsistència. L'arròs, com a gran part d'Àsia, és el cereal més cultivat i l'ingredient bàsic de la dieta cambodjana. Tant és l'importància que en la llengua oficial (el khmer) l'expressió "menjar arròs" s'utilitza com a equivalent al nostre verb "menjar". L'exportació de roba i el turisme són fonts econòmiques importants pel país.

Cambodja té una població molt jove, fet rellevant per al progrés del país. El 38% dels cambodjans són menors de 15 any i amb una esperança de vida actual de 61 anys en homes i 65 en dones, són unes xifres significativament positives de cara a construir un futur millor. Al documental d'Oriol Gispert els joves parlen d'espectatives i de la necessitat que el seu regne inverteixi en educació i millores en sanitat.

La càmera enfoca a les persones anònimes, una gran secció de l'exposició està dedicada als joves de centres de víctimes mutilades per les mines. D'altra banda trobem un gran ventall de colors; l'intens verd dels camps d'arrós, els blaus  humits del clima tropical i els colors vius i càlids de la cultura cambodjana a vestits de les ballarines populars i de les togues dels monjos budistes. Un arc iris que reflexa la força i la vitalitat d'un lloc que olora a esperança.

Notícies relacionades:

Declaracions sobre "Cambodja, Terra d'esperança"

EXPOSICIONS

Caixa Forum revela les cares de la "España Oculta"

Dins de la col·lecció d'Art Contemporani, la Fundació porta a Tarragona l'exposició fotogràfica de Cristina García Rodero, "España Oculta"

Del 16 de setembre fins el 21 de novembre, els tarragonins podran gaudir de España Oculta, col·lecció guanyadora del Premi al Millor Llibre de Fotografia a Arlés, l'any 1989 i una de les més reconegudes obres de la fotògrafa Cristina Garcia Rodero. La fotògrafa ha obtingut nombrosos reconeixements per la seva feina, que ha estat lloada a nivell internacional i l'ha convertit en la primera espanyola que ha format part de l'agència Magnum.

 

L'exposició mostra les 75 imatges més representatives del seu llibre i són fruit d'una meticulosa documentació de les festes i rituals de culte celebrats a indrets del páis durant més d'una dècada. Entre l'any 1975 i el 1988, la fotògrafa, càmera al coll, va recórre desenes de pobles de diverses regions d'Espanya, intentant capturar l'essència, el sentit més profund i ocult de les celebracions. Un inventari molt complet que testimonia els aspectes menys ostensibles de les conductes humanes dels protagonistes.

Una de les fotografies de la col·lecció Espanya Oculta

Un exhaustiu treball documental d'un valor atropològic i artístic fascinant. Fidel defensora de "la riquesa màgica" de les festes populars espanyoles, Garcia Rodero assegura que les que més l'interessen són les més petites i ocultes i tal i com afirma a l'entrevista de El País "no ha vist un patrimoni tan ric, viu ,variat i sobretot, tan generalitzat". I és aquest gran respecte, el culte al culte allò que dota la fotògrafa d'una visió tan personal i implicat en l'escenari, que dispara i congela moments màgics. La fotògrafa s'infiltra dins dels rituals com si fos una més i així assoleix una visió molt personal, propera i real, gairebé com si es tractés d'un quadre plàstic. L'espectador té la sensació que si allarga la mà, potser pot tocar un del ciris, o roçar l'espatlla d'un escolà. La impressió de proximitat és extraordinària, l'espectador esdevé intrús, amb una inevitable sensació de voyeur, testimoni de l'inesperat i observador present invisble.

Segons Lola Garrido, comissària de la col·lecció de la Fundació, "ha creat un teatre del món en el qual res sembla el que és. Ha capturat els rostres d'amagat, però la llum de tots i ha fotografiat el món comsi fos un escenari accidentat, on l'entorn s'esvaeix i l'individu adquireix protagonisme absolut".

Primera espanyola a Magnum

La fotògrafa entrà a l'agència Magnum l'any 2009, després d'un llarg procés d'admissió que s'inicià el 2005. Aquesta prestigiosa cooperativa, considerada "l'olimp" dels fotògrafs pels més adeptes va sorgir l'any 1947 a mà dels reporters gràfics Robert Capa i Cartier Bresson.

Garcia Rodero admet que durant molt de temps havia considerat el seu ingrés "quelcom inassolible".

La fotògrafa veu el reconeixement com a "premi a la constancia i als riscos assumits" i aprofitarà l'oportunitat per rodejar-se de bons professionals i seguir aprenent.