EXPOSICIONS

Caixa Forum revela les cares de la "España Oculta"

Dins de la col·lecció d'Art Contemporani, la Fundació porta a Tarragona l'exposició fotogràfica de Cristina García Rodero, "España Oculta"

Del 16 de setembre fins el 21 de novembre, els tarragonins podran gaudir de España Oculta, col·lecció guanyadora del Premi al Millor Llibre de Fotografia a Arlés, l'any 1989 i una de les més reconegudes obres de la fotògrafa Cristina Garcia Rodero. La fotògrafa ha obtingut nombrosos reconeixements per la seva feina, que ha estat lloada a nivell internacional i l'ha convertit en la primera espanyola que ha format part de l'agència Magnum.

 

L'exposició mostra les 75 imatges més representatives del seu llibre i són fruit d'una meticulosa documentació de les festes i rituals de culte celebrats a indrets del páis durant més d'una dècada. Entre l'any 1975 i el 1988, la fotògrafa, càmera al coll, va recórre desenes de pobles de diverses regions d'Espanya, intentant capturar l'essència, el sentit més profund i ocult de les celebracions. Un inventari molt complet que testimonia els aspectes menys ostensibles de les conductes humanes dels protagonistes.

Una de les fotografies de la col·lecció Espanya Oculta

Un exhaustiu treball documental d'un valor atropològic i artístic fascinant. Fidel defensora de "la riquesa màgica" de les festes populars espanyoles, Garcia Rodero assegura que les que més l'interessen són les més petites i ocultes i tal i com afirma a l'entrevista de El País "no ha vist un patrimoni tan ric, viu ,variat i sobretot, tan generalitzat". I és aquest gran respecte, el culte al culte allò que dota la fotògrafa d'una visió tan personal i implicat en l'escenari, que dispara i congela moments màgics. La fotògrafa s'infiltra dins dels rituals com si fos una més i així assoleix una visió molt personal, propera i real, gairebé com si es tractés d'un quadre plàstic. L'espectador té la sensació que si allarga la mà, potser pot tocar un del ciris, o roçar l'espatlla d'un escolà. La impressió de proximitat és extraordinària, l'espectador esdevé intrús, amb una inevitable sensació de voyeur, testimoni de l'inesperat i observador present invisble.

Segons Lola Garrido, comissària de la col·lecció de la Fundació, "ha creat un teatre del món en el qual res sembla el que és. Ha capturat els rostres d'amagat, però la llum de tots i ha fotografiat el món comsi fos un escenari accidentat, on l'entorn s'esvaeix i l'individu adquireix protagonisme absolut".

Primera espanyola a Magnum

La fotògrafa entrà a l'agència Magnum l'any 2009, després d'un llarg procés d'admissió que s'inicià el 2005. Aquesta prestigiosa cooperativa, considerada "l'olimp" dels fotògrafs pels més adeptes va sorgir l'any 1947 a mà dels reporters gràfics Robert Capa i Cartier Bresson.

Garcia Rodero admet que durant molt de temps havia considerat el seu ingrés "quelcom inassolible".

La fotògrafa veu el reconeixement com a "premi a la constancia i als riscos assumits" i aprofitarà l'oportunitat per rodejar-se de bons professionals i seguir aprenent.

CRÍTICA

Come Reza Ama

Basada en la novel•la d’autoajuda de Lisbeth Gilbert, Eat Pray Love arriba a les pantalles amb una pel•lícula que duu el mateix nom del director Ryan Murphy i protagonitzada per Julia Roberts. Un film infestat d’eterns planols pensatius d’ella rodejada de paisatges exquisits que semblen fets per a un video promocional de viatges, de diàlegs “pseudoprofunds” i d’una protagonista que s’ha embriagat d’egocentrisme i ha perdut visió de l’objectiu inicial de la trama. El resultat és una obra bastant repelent, buida i en general bastant avorrida.

Fotograma de Julia Roberts a Come, reza, ama

L’història tracta d’una dona casada que aparentment ho té tot, una casa preciosa, una marit que l’estima i una carrera d’èxit, però enmig de la nit, una insomnia reveladora la fa descobrir la seva infelicitat i fa les maletes per iniciar un llarg i car viatge espiritual que té com a escenaris Roma, l’India i Indonesia. Uns llocs preciosos que Robert Richardson ha sabut capturar amb tota la seva esplendor estètica.

Un èxit per l’escriptora que va convertir l’història en un bestseller al publicar-la l’any 2006 però un intent fallit en el cas de la seva versió audiovisual. Quelcom que sembla extrany al tenir el director tots els ingredients per a una bona recepta: una apassionant història d’una dona que surt de la comoditat de casa seva i s’exposa al món, a allò desconegut, per donar sentit a la seva vida. Hi ha plats de menjar suggerents per aquells entusiastes de la gastronomia, sumptuosos paratges i una superestrella, coneguda allà on va i on no, com és Julia Roberts. Inclús els papers secundaris han sigut atorgats a grans actors com James Franco, Viola Davis o Javier Bardem. Ryan Murphy semblava saber el que feia amb les populars sèries Glee i Nip/Tuck. Per això sobta tant que la peça final resulti tant insípida, que s’escapi l’essència i l’espectador intueixi que en algun parer ha d’haver-hi una profuditat, però cap porta per entrar-hi a veure-la.

La superficialitat de la protagonista és un dels defectes principals de la pel•lícula. Resulta molt difícil que l’expectador s’identifiqui amb un personatge tan buit i superficial. Enlloc d’entendre la seva psique i connectar-hi, cau malament la nena neuròtica mimada que sadolla capritx rere capritx fins a omplir els eterns 140 minuts que dura la pel•lícula. Els diàlegs també deixen molt a desitjar, la càmera juga astutament a encaminar l’espectador cap als moments idonis en els que esperes una carismàtica frase com les d’abans, enlloc d’això t’has de conformar amb un tòpic que en ocasions provoca vergonya aliena. És curiós com una història real pot sembla tan falsa i poc conmovedora, potser no es van llegir el llibre...

Enllaços relacionats:

http://extracine.com/2010/10/critica-eat-pray-love

http://www.imdb.com/title/tt0879870/