EXPOSICIONS

Llanternes i sobrassada en femení

La original inauguració de l'exposició va anar acompanyada d'entrepans de paté i sobrassada, cerveses del supermercat i llanternes per veure millor les fotografies

La peculiar "performance" del dia d'obertura no tenia cap finalitat artística sinó reivindicativa. Les autores de "En Femení" van manifestar el seu descontent amb l'organització. Segons Gemma Valls, una de les fotògrafes que exposava, es va organitzar per omplir l'agenda municipal i va ser "catastròfic des del principi". La poca implicació per part de l'Ajuntament i la manca de recursos són els principals motius de protesta de les fotògrafes, que van haver d'organitzar-se pel seu compte. 

El self-catering de la inauguració va consistir en entrepans fets per elles, llaunes en una palangada prestada per un bar de la plaça de la Font i llanternes que, segons Valls, les van portarcom a protesta per la mala il·luminació de la sala. Les artistes van escriure en paper a mà les seves reflexions personals sobre les peces i les van enganxar a la pared de l'entrada. La precària presentació contrasta d'una forma impactant amb la qualitat de les fotografies, que transmeten amb molt força les diferents visions de les autores.

L'obra té com a eix central la dona, presentat des de diverses perspectives, totes femenines. Les sis artistes han presentat els seus projectes personals, per això l'enfoc temàtic és molt divers. La exposició inclou “Dones” de Gemma Valls, “Trastorns de la personalitat" d'Elena Ledesma, “Teixit” de Silvia Cervellon, “La princesa cavaller” de Maria Veses, “Dones de clausura”  de Montse Veses i  "Il·lustració" de Lydia Fortuna. 

Gemma Valls explica que volia presentar una tema  potent i per aixo va fer les fotos de l'activista pakistaní, Huma Jamshed. Assegura que la experiència ha tingut també aspectes positius, com l'oportunitat de conèixer a les altres fotògrafes i les seves maneres diferents de tractar el tema de la dona i creu que en conjunt "s'apropa a la visió en femení".

L'exposició, organitzat per l'ajuntament amb col·laboració amb L'Escola d'Art i Disseny de Tarragona,estarà  la sala Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona durant la primera quinzena de març, coincidint amb el Dia Internacional de la Dona Treballadora.

EXPOSICIONS

Caixa Forum revela les cares de la "España Oculta"

Dins de la col·lecció d'Art Contemporani, la Fundació porta a Tarragona l'exposició fotogràfica de Cristina García Rodero, "España Oculta"

Del 16 de setembre fins el 21 de novembre, els tarragonins podran gaudir de España Oculta, col·lecció guanyadora del Premi al Millor Llibre de Fotografia a Arlés, l'any 1989 i una de les més reconegudes obres de la fotògrafa Cristina Garcia Rodero. La fotògrafa ha obtingut nombrosos reconeixements per la seva feina, que ha estat lloada a nivell internacional i l'ha convertit en la primera espanyola que ha format part de l'agència Magnum.

 

L'exposició mostra les 75 imatges més representatives del seu llibre i són fruit d'una meticulosa documentació de les festes i rituals de culte celebrats a indrets del páis durant més d'una dècada. Entre l'any 1975 i el 1988, la fotògrafa, càmera al coll, va recórre desenes de pobles de diverses regions d'Espanya, intentant capturar l'essència, el sentit més profund i ocult de les celebracions. Un inventari molt complet que testimonia els aspectes menys ostensibles de les conductes humanes dels protagonistes.

Una de les fotografies de la col·lecció Espanya Oculta

Un exhaustiu treball documental d'un valor atropològic i artístic fascinant. Fidel defensora de "la riquesa màgica" de les festes populars espanyoles, Garcia Rodero assegura que les que més l'interessen són les més petites i ocultes i tal i com afirma a l'entrevista de El País "no ha vist un patrimoni tan ric, viu ,variat i sobretot, tan generalitzat". I és aquest gran respecte, el culte al culte allò que dota la fotògrafa d'una visió tan personal i implicat en l'escenari, que dispara i congela moments màgics. La fotògrafa s'infiltra dins dels rituals com si fos una més i així assoleix una visió molt personal, propera i real, gairebé com si es tractés d'un quadre plàstic. L'espectador té la sensació que si allarga la mà, potser pot tocar un del ciris, o roçar l'espatlla d'un escolà. La impressió de proximitat és extraordinària, l'espectador esdevé intrús, amb una inevitable sensació de voyeur, testimoni de l'inesperat i observador present invisble.

Segons Lola Garrido, comissària de la col·lecció de la Fundació, "ha creat un teatre del món en el qual res sembla el que és. Ha capturat els rostres d'amagat, però la llum de tots i ha fotografiat el món comsi fos un escenari accidentat, on l'entorn s'esvaeix i l'individu adquireix protagonisme absolut".

Primera espanyola a Magnum

La fotògrafa entrà a l'agència Magnum l'any 2009, després d'un llarg procés d'admissió que s'inicià el 2005. Aquesta prestigiosa cooperativa, considerada "l'olimp" dels fotògrafs pels més adeptes va sorgir l'any 1947 a mà dels reporters gràfics Robert Capa i Cartier Bresson.

Garcia Rodero admet que durant molt de temps havia considerat el seu ingrés "quelcom inassolible".

La fotògrafa veu el reconeixement com a "premi a la constancia i als riscos assumits" i aprofitarà l'oportunitat per rodejar-se de bons professionals i seguir aprenent.