EXPOSICIONS

Cambodja mira endavant

Gervacio Sánchez porta a Tarragona Cambodja, Terra d'Esperança, on ens mostra imatges d'un país que prospera en una exposició que estarà a la Caixa Fòrum de Tarragona fins el 21 de novembre

Cambodja, un petit país del sud-esta asiàtic, és el protagonista de les fotografies que podem trobar exposades actualment a la Caixa Forum de Tarragona. Aquest indret, profundament marcat per la desgràcia del passat, representa avui dia un lloc esperançador, i així ho han volgut transmetre el reporter gràfic Gervacio Sánchez (Premi de Periodisme Rei d’Espanya 2009 i Premi Nacional de Fotografia 2009) i  el documentalista Oriol Gisbert a la col·lecció Cambodja, Terra d'Esperança. 

L'exposició forma part del programa de Cooperació Internacional de l'Obra Social "la Caixa" que es va sumar el 1997 al compromís social de contribuir a l'eradicació de la pobresa, recolzant el desenvolupament socioeconòmic a l'Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina. Col·labora amb Cambodja des de l'any 2000 en projectes d'atenció als afectats per mines antipersona i la poliomielitis. 

Cambodja ha estat durant tres dècades escenari de conflictes que han deixat el territori marcat per la tragèdia i l'han convertit en un dels països més afectats per la presència de mines antipersona. Les mines afecten un 40% del territori. Es parla de l'existència d'entre quatre i sis milions de mines que encara no han estat desactivades. La població actual cambodjana és de 15 milions d'habitants, per tant correspon per cada tres persones, una mini antipersona. Al desembre de 1997 el país va signar el Tractat de Ottawa, per la qual queda prohibit l'adquisició, la producció, l'emmagatzematge i la utilització de mines i que es va fer efectiva al març de 1999. 

Fotografia de Gervacio Sánchez

Observem principalment zones rurals, on viu gairebé el 80% dels habitants.  L'exdictador comunista Khmer Rouge va abolir la propietat privada enviant els ciutadans al camp a cultivar. Això ha fet que actualment un 70% de la mà d'obra es dediqui a la ramaderia i agricultura de subsistència. L'arròs, com a gran part d'Àsia, és el cereal més cultivat i l'ingredient bàsic de la dieta cambodjana. Tant és l'importància que en la llengua oficial (el khmer) l'expressió "menjar arròs" s'utilitza com a equivalent al nostre verb "menjar". L'exportació de roba i el turisme són fonts econòmiques importants pel país.

Cambodja té una població molt jove, fet rellevant per al progrés del país. El 38% dels cambodjans són menors de 15 any i amb una esperança de vida actual de 61 anys en homes i 65 en dones, són unes xifres significativament positives de cara a construir un futur millor. Al documental d'Oriol Gispert els joves parlen d'espectatives i de la necessitat que el seu regne inverteixi en educació i millores en sanitat.

La càmera enfoca a les persones anònimes, una gran secció de l'exposició està dedicada als joves de centres de víctimes mutilades per les mines. D'altra banda trobem un gran ventall de colors; l'intens verd dels camps d'arrós, els blaus  humits del clima tropical i els colors vius i càlids de la cultura cambodjana a vestits de les ballarines populars i de les togues dels monjos budistes. Un arc iris que reflexa la força i la vitalitat d'un lloc que olora a esperança.

Notícies relacionades:

Declaracions sobre "Cambodja, Terra d'esperança"