"Art és explicar històries que interessin"

Exit through the gift shop és el reinvicatiu títol que ha escollit el desconegut i famós artista britànic Banksy per batejar la seva primera pel·lícula documental que ha causat furor a Sundance

Durant els 90, una variant del grafitti va començar a aparèixer a ciutats d'arreu del món. Aquestes expressions es van començar  reproduir a enganxines, pòsters i  postals gràcies a l'expansió a través de la xarxa i va rebre el nom de "street art" i es va imposar com un dels moviments subculturals més importants d'aquesta generació. Thierry Guetta, un fanàtic cinematògraf que ho enregistra tot per por a que se li escapin moments, s'adona que el món del street art en particular li proporciona moments especials i molt efímers. Càmera a la mà es llença a la nit per seguir a aquests "artsites" de carrer. Durant el seu trajecte com a testimoni d'algunes de les peces més emblemàtiques dels vàndals nocturns topa amb Banksy, un mite del seu gènere. 

L'artista anònim i reconegut per la seva audàcia, veu en Guetta la solució al problema de la curta 

perdurabilitat de les obres. Cal documentar allò que estan fent per a què no desaparegui de la història. És a partir d'aquí quan la pel·lícula fa un gir absurd, el documental que el director munta titulat "Life Remote Control" és un desastre i Banksy li proposa que deixi la càmera i faci ell mateix art. Començant de zero, sense experiència ni formació artística, Guetta copia descaradament els estils de diversos dels protagonistes dels seus vídeos. La seva exhaustiva campanya de propaganda per Los Ángeles dóna els seus fruits i l'estrena resulta tot un èxit. De la nit al dia aconsegueix el reconeixement que molts van assolir post-mortem.

Es tracta d'una pel·lícula crítica que qüestiona el món de l'art. El seu caire metal·lingüístic és provocatiu. Des d'una perspectiva molt cínica, Banksy demostra que la mercantilització de l'art que ha comportat el capitalisme ha modificat el concepte. Les línies que separaven art del mass-art comercial són ara tan difuses que el mateix Banksy ja no sap en quina banda es troba. L'artista es burla d'ell mateix. Amb el seu art volia rebel·lar-se contra una cultura que ara el considera un dels artistes del moment.

Però què és art? La projecció a la Caixa Fòrum va anar precedida del col·loqui  La creació d'un fenomen artístic. El street art y el grafiti. Davant aquesta pregunta, José Miguel García Cortés, professor titular de Teoría del Arte de la Facultad de Bellas Artes de Valencia, repón que la clau de l'artista és "explicar històries que interessin". I en aquest sentit el documental és una obra mestra.

EXPOSICIONS

Llanternes i sobrassada en femení

La original inauguració de l'exposició va anar acompanyada d'entrepans de paté i sobrassada, cerveses del supermercat i llanternes per veure millor les fotografies

La peculiar "performance" del dia d'obertura no tenia cap finalitat artística sinó reivindicativa. Les autores de "En Femení" van manifestar el seu descontent amb l'organització. Segons Gemma Valls, una de les fotògrafes que exposava, es va organitzar per omplir l'agenda municipal i va ser "catastròfic des del principi". La poca implicació per part de l'Ajuntament i la manca de recursos són els principals motius de protesta de les fotògrafes, que van haver d'organitzar-se pel seu compte. 

El self-catering de la inauguració va consistir en entrepans fets per elles, llaunes en una palangada prestada per un bar de la plaça de la Font i llanternes que, segons Valls, les van portarcom a protesta per la mala il·luminació de la sala. Les artistes van escriure en paper a mà les seves reflexions personals sobre les peces i les van enganxar a la pared de l'entrada. La precària presentació contrasta d'una forma impactant amb la qualitat de les fotografies, que transmeten amb molt força les diferents visions de les autores.

L'obra té com a eix central la dona, presentat des de diverses perspectives, totes femenines. Les sis artistes han presentat els seus projectes personals, per això l'enfoc temàtic és molt divers. La exposició inclou “Dones” de Gemma Valls, “Trastorns de la personalitat" d'Elena Ledesma, “Teixit” de Silvia Cervellon, “La princesa cavaller” de Maria Veses, “Dones de clausura”  de Montse Veses i  "Il·lustració" de Lydia Fortuna. 

Gemma Valls explica que volia presentar una tema  potent i per aixo va fer les fotos de l'activista pakistaní, Huma Jamshed. Assegura que la experiència ha tingut també aspectes positius, com l'oportunitat de conèixer a les altres fotògrafes i les seves maneres diferents de tractar el tema de la dona i creu que en conjunt "s'apropa a la visió en femení".

L'exposició, organitzat per l'ajuntament amb col·laboració amb L'Escola d'Art i Disseny de Tarragona,estarà  la sala Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona durant la primera quinzena de març, coincidint amb el Dia Internacional de la Dona Treballadora.