NOTÍCIA

La UNESCO declara els Castells Patrimoni Cultural Inmaterial

La organització ha considerat els castells "part integrant de la identitat cultural catalana" i ha lloat el seu sentit de continuïtat, cohesió social i solidaritat

El món casteller s'ha unit en celebració. A Valls i a Tarragona s'han instal·lat pantalles per seguir en directe la bona notícia que arribava desde Kenya i les xarxes socials com el grup de suport de Facebook i els piulaires del Twitter han volgut expressar l'alegria. L'eina del Twitter ha permès seguit l'esdeveniment minut a minut i punt per punt els nombraments del Cant de la Sibil·la, el flamenc i finalment el més esperat de tots: el dels castells.

Castellers de Vilafranca a la Diada Castellera (Tarragona, 2010)

A la Plaça del Blat de Valls s'ha seguit l'acte a través de la xarxa, i al donar-se a conèixer el veredicte del Comité Intergovernamental per la Salvaguarda de la UNESCO han sonat les campanes de l'església de San Joan mentre es llençaven petards i es deixaven anar un miler de globus com a símbol d'alegría. S'ha mostrat la placa commemorativa i la Colla Vella i la Jove han desmuntat dos pilars. A Tarragona, la proclamació s'ha viscut des del Palau de Congressos.

La decisió s'ha près avui durant la cinquena sessió del Comité a Nairobi (Kenia), quan els castells s'han incorporat a la LLista Representativa Cultural Inmaterial de la Humanitat. Hi han estat presents el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras i els membres de la Comissió "Castells patrimoni inmaterial de la humanitat". El Conseller ha remarcat la importància internacional de la declaració tant per la cultura catalana com per al món casteller i ha apuntat que el reconeixement "ens referma la singularitat i ens fa més universals".

El veredicte ha estat fruit d'un intens treball que ha durat tres anys. La candidatura va rebre el suport unànime del Parlament català al juny de 2008. Poc més d'un any més tard la delegació formada per la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, la revista Castells i el Centre UNESCO de Catalunya va presentar-la a la seu de la UNESCO de París. La decisió s'ha près a la cinquena sessió del Comitè de la UNESCO.

Primers pilars

Aquesta tradició té més de 200 anys d'història i tot i ser original del Camp de Tarragona, constitueix avui dia un eix molt significatiu dins de la cultura catalana. Té com a antecedent el Ball de Valencians, celebrat a les processons religioses. Aquests populars balls finalitzaven l'actuació aixecant una torre humana. Poc a poc la tradició es va a anar separant fins a consolidar una actuació independent. L'any 1770 es va aixecar la primera torre de sis a l'Arboç i l'any 1790 ja es va començar a usar el nom castells per definir aquesta creixent tradició. A prinicipis del s.XIX neixen la Colla Vella de Valls i la Colla Jove dels Xiquets de Valls i per aquest motiu es considera Valls com el bressol de la cultura castellera a catalunya.

Anselm Calvé ja destacava al seu Xiquets de Valls, la força, l'equilibri, valor i seny d'aquesta tradició, i han estat precisament aquets trets que han consolidat la pràctica dels castells com a bé cultural de la humanitat.

Notícies relacionades:

La Unesco declara els castells Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat

Los 'castells', Patrimonio de la Humanidad

Els castells ja són Patrimoni de la Humanitat

EXPOSICIONS

Cambodja mira endavant

Gervacio Sánchez porta a Tarragona Cambodja, Terra d'Esperança, on ens mostra imatges d'un país que prospera en una exposició que estarà a la Caixa Fòrum de Tarragona fins el 21 de novembre

Cambodja, un petit país del sud-esta asiàtic, és el protagonista de les fotografies que podem trobar exposades actualment a la Caixa Forum de Tarragona. Aquest indret, profundament marcat per la desgràcia del passat, representa avui dia un lloc esperançador, i així ho han volgut transmetre el reporter gràfic Gervacio Sánchez (Premi de Periodisme Rei d’Espanya 2009 i Premi Nacional de Fotografia 2009) i  el documentalista Oriol Gisbert a la col·lecció Cambodja, Terra d'Esperança. 

L'exposició forma part del programa de Cooperació Internacional de l'Obra Social "la Caixa" que es va sumar el 1997 al compromís social de contribuir a l'eradicació de la pobresa, recolzant el desenvolupament socioeconòmic a l'Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina. Col·labora amb Cambodja des de l'any 2000 en projectes d'atenció als afectats per mines antipersona i la poliomielitis. 

Cambodja ha estat durant tres dècades escenari de conflictes que han deixat el territori marcat per la tragèdia i l'han convertit en un dels països més afectats per la presència de mines antipersona. Les mines afecten un 40% del territori. Es parla de l'existència d'entre quatre i sis milions de mines que encara no han estat desactivades. La població actual cambodjana és de 15 milions d'habitants, per tant correspon per cada tres persones, una mini antipersona. Al desembre de 1997 el país va signar el Tractat de Ottawa, per la qual queda prohibit l'adquisició, la producció, l'emmagatzematge i la utilització de mines i que es va fer efectiva al març de 1999. 

Fotografia de Gervacio Sánchez

Observem principalment zones rurals, on viu gairebé el 80% dels habitants.  L'exdictador comunista Khmer Rouge va abolir la propietat privada enviant els ciutadans al camp a cultivar. Això ha fet que actualment un 70% de la mà d'obra es dediqui a la ramaderia i agricultura de subsistència. L'arròs, com a gran part d'Àsia, és el cereal més cultivat i l'ingredient bàsic de la dieta cambodjana. Tant és l'importància que en la llengua oficial (el khmer) l'expressió "menjar arròs" s'utilitza com a equivalent al nostre verb "menjar". L'exportació de roba i el turisme són fonts econòmiques importants pel país.

Cambodja té una població molt jove, fet rellevant per al progrés del país. El 38% dels cambodjans són menors de 15 any i amb una esperança de vida actual de 61 anys en homes i 65 en dones, són unes xifres significativament positives de cara a construir un futur millor. Al documental d'Oriol Gispert els joves parlen d'espectatives i de la necessitat que el seu regne inverteixi en educació i millores en sanitat.

La càmera enfoca a les persones anònimes, una gran secció de l'exposició està dedicada als joves de centres de víctimes mutilades per les mines. D'altra banda trobem un gran ventall de colors; l'intens verd dels camps d'arrós, els blaus  humits del clima tropical i els colors vius i càlids de la cultura cambodjana a vestits de les ballarines populars i de les togues dels monjos budistes. Un arc iris que reflexa la força i la vitalitat d'un lloc que olora a esperança.

Notícies relacionades:

Declaracions sobre "Cambodja, Terra d'esperança"

CRÒNICA

Els morats fan història amb el primer 
5 de 7

La Plaça del Pou s’omple d’alegría amb la millor actuació de la història de la colla de Castellers d’Altafulla

El 7 de novembre la colla altafullenca ha viscut una jornada memorable dins de la diada de la seva Festa Major, trencant amb els resultats dolents dels anys anteriors d’aquest mateix dia. Les emocions estaven a flor de pell tan bon punt ha començat l’actuació al aconseguir descarregar el segon 3 de 7 amb agulla de la temporada. Era la primera vegada que aquest castell es descarregava a casa. Els castellers morats s’han afrontat a la segona ronda plens de confiança assolint el primer 5 de 7 de la seva història.

El dos de set de la segona ronda s’ha hagut de desmuntar quan la canalla pujava pel pis de terços ja que el dos s’ha obert. L’Àlex Cañas, portaveu de la colla ha destacat la dificultat d’aquest castell, “sobretot per a una colla petita com la d’Altafulla”.

Un 4 de 7 amb agulla a la ronda de repetició i dos pilars de 5 simultanis a la ronda de pilars han tancat el que ha estat per la colla un dia històric.

La Colla

Els castellers d’Altafulla van fundar las seva colla el 1973 al fer la primera actuació l’11 de novembre d'aquell any. Durant la seva primera etapa s’assolí el 3 i 4 de 7 i també van descarregar un 5 de 6. A partir de 1988 la colla va tenir una pausa i no va ser refundada fins l’any 1995. Amb alts i baixos, durant aquest últim període els morats altafullencs s’han matingut a la categoria dels sisos amb l’excepció del 3 i 4 de 7 que van descarregar a la temporada del 2006, essent el 3 de 7 amb agulla el seu millor resultat. Després del 7 de novembre del 2010 la colla pot apuntar-se un molt esperat 5 de 7.