"Art és explicar històries que interessin"

Exit through the gift shop és el reinvicatiu títol que ha escollit el desconegut i famós artista britànic Banksy per batejar la seva primera pel·lícula documental que ha causat furor a Sundance

Durant els 90, una variant del grafitti va començar a aparèixer a ciutats d'arreu del món. Aquestes expressions es van començar  reproduir a enganxines, pòsters i  postals gràcies a l'expansió a través de la xarxa i va rebre el nom de "street art" i es va imposar com un dels moviments subculturals més importants d'aquesta generació. Thierry Guetta, un fanàtic cinematògraf que ho enregistra tot per por a que se li escapin moments, s'adona que el món del street art en particular li proporciona moments especials i molt efímers. Càmera a la mà es llença a la nit per seguir a aquests "artsites" de carrer. Durant el seu trajecte com a testimoni d'algunes de les peces més emblemàtiques dels vàndals nocturns topa amb Banksy, un mite del seu gènere. 

L'artista anònim i reconegut per la seva audàcia, veu en Guetta la solució al problema de la curta 

perdurabilitat de les obres. Cal documentar allò que estan fent per a què no desaparegui de la història. És a partir d'aquí quan la pel·lícula fa un gir absurd, el documental que el director munta titulat "Life Remote Control" és un desastre i Banksy li proposa que deixi la càmera i faci ell mateix art. Començant de zero, sense experiència ni formació artística, Guetta copia descaradament els estils de diversos dels protagonistes dels seus vídeos. La seva exhaustiva campanya de propaganda per Los Ángeles dóna els seus fruits i l'estrena resulta tot un èxit. De la nit al dia aconsegueix el reconeixement que molts van assolir post-mortem.

Es tracta d'una pel·lícula crítica que qüestiona el món de l'art. El seu caire metal·lingüístic és provocatiu. Des d'una perspectiva molt cínica, Banksy demostra que la mercantilització de l'art que ha comportat el capitalisme ha modificat el concepte. Les línies que separaven art del mass-art comercial són ara tan difuses que el mateix Banksy ja no sap en quina banda es troba. L'artista es burla d'ell mateix. Amb el seu art volia rebel·lar-se contra una cultura que ara el considera un dels artistes del moment.

Però què és art? La projecció a la Caixa Fòrum va anar precedida del col·loqui  La creació d'un fenomen artístic. El street art y el grafiti. Davant aquesta pregunta, José Miguel García Cortés, professor titular de Teoría del Arte de la Facultad de Bellas Artes de Valencia, repón que la clau de l'artista és "explicar històries que interessin". I en aquest sentit el documental és una obra mestra.

EXPOSICIONS

Llanternes i sobrassada en femení

La original inauguració de l'exposició va anar acompanyada d'entrepans de paté i sobrassada, cerveses del supermercat i llanternes per veure millor les fotografies

La peculiar "performance" del dia d'obertura no tenia cap finalitat artística sinó reivindicativa. Les autores de "En Femení" van manifestar el seu descontent amb l'organització. Segons Gemma Valls, una de les fotògrafes que exposava, es va organitzar per omplir l'agenda municipal i va ser "catastròfic des del principi". La poca implicació per part de l'Ajuntament i la manca de recursos són els principals motius de protesta de les fotògrafes, que van haver d'organitzar-se pel seu compte. 

El self-catering de la inauguració va consistir en entrepans fets per elles, llaunes en una palangada prestada per un bar de la plaça de la Font i llanternes que, segons Valls, les van portarcom a protesta per la mala il·luminació de la sala. Les artistes van escriure en paper a mà les seves reflexions personals sobre les peces i les van enganxar a la pared de l'entrada. La precària presentació contrasta d'una forma impactant amb la qualitat de les fotografies, que transmeten amb molt força les diferents visions de les autores.

L'obra té com a eix central la dona, presentat des de diverses perspectives, totes femenines. Les sis artistes han presentat els seus projectes personals, per això l'enfoc temàtic és molt divers. La exposició inclou “Dones” de Gemma Valls, “Trastorns de la personalitat" d'Elena Ledesma, “Teixit” de Silvia Cervellon, “La princesa cavaller” de Maria Veses, “Dones de clausura”  de Montse Veses i  "Il·lustració" de Lydia Fortuna. 

Gemma Valls explica que volia presentar una tema  potent i per aixo va fer les fotos de l'activista pakistaní, Huma Jamshed. Assegura que la experiència ha tingut també aspectes positius, com l'oportunitat de conèixer a les altres fotògrafes i les seves maneres diferents de tractar el tema de la dona i creu que en conjunt "s'apropa a la visió en femení".

L'exposició, organitzat per l'ajuntament amb col·laboració amb L'Escola d'Art i Disseny de Tarragona,estarà  la sala Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona durant la primera quinzena de març, coincidint amb el Dia Internacional de la Dona Treballadora.

EXPOSICIONS

Josep M. Queraltó ens presenta els avantpassats del cinematògraf

La col·lecció "Il·lusió i moviment: els orígens del cinematògraf" estarà a la Sala d'Exposicions de Caixa Tarragona fins el mes vinent

“Il·lusió i Moviment. Els Orígens del Cinematògraf” és un recorregut per la sovint oblidada història dels artefactes i aparells del món pre-cinematogràfic. Un viatge en el temps que ens mostra els orígens de les tècniques d’expressió visual que van inspirar el setè art dels germans Lumière l’any 1896. Es tracta d’un acostament molt instructiu a l’era analògica del cine, que va establir els fonaments del que és avui dia una indústria massiva que està en contínua evolució. No es tracta d’un repàs exhaustiu sinó una mostra dels moments més rellevants de la tradició visual que han quedat obsolets i eclipsats per les innovacions de les tecnologies digitals.

Il·lusió i moviment

El col·leccionista lleidatà Josep M. Queraltó ha arreplegat al llarg de 35 anys més de 20.000 peces de l’àmbit fotogràfic i cinematogràfic, uns aparells perfectament restaurats i conservats dels últims dos segles que conformen una  col·lecció d’un gran valor històric. Els orígens cinematogràfics apunten a que les primeres petjades es remunten al s.XV quan es descobreix la perspectiva i les imatges calcades. Neix un anhel de simulació que conduirá a la reproducció, projecció i animació de les imatges. 

Megaletoscopi (imatge de precinemahistory.net)

L’exposició de Queraltó repassa cadascun d’aquets petits però essencials salts que foren necessaris per a consolidar la tècnica actual. Des de les ombres de la Xina Antiga, que desembarquen a Europa al s. XVIII, la concepció de la imatge com a poderós mitjà narratiu es comença a extendre. Els diorames de Martin Engelbracht que consistien en petits teatres desplegables permetien veure la imatge amb perspectiva. 

Ja a principis del s.XIX a Gran Bretanya apareix la Cambra Obscura, un instrument òptic que projectava imatges del món real. A iIàlia s’inventa el Megaletoscopi “Privilegiato” que atorga profunditat i “animació” al que es veia. Jugant amb la il·luminació s’aconseguia un efecte de nit i dia. S’incorpora moviment amb la llanterna màgica rotativa de Christiaan Huggens l’any 1659, un aparell important a la cultura visual popular. Al llarg del s.XIX són molt emprades les llanternes amb dos objectius. Eren usats principalment per mags i il·lusionistes per crear fantasmagories, una espècie de espectres projectats, una idea que té un funcionament semblant al del 3D dels cines actuals. 

L’invenció d'artificis com les kinores, el zoòtrop i els cinescopis culminen tècnicament amb l’aparició del cinematògraf a finals del s.XIX a mà dels germans Lumière, l’element més novedós del qual era que permetia enregistrar en una càmera i projectar en una pantalla fotografies vivents. Poc després sorgeixen aplicacions com el visor estereoscòpic que jugava amb la interpretació del cervell humà de dues imatges com a una sola, amb el visor múltiple es va poder sintetitzar la fotografia i aquest tipus de visió i anar consolidant i millorant aquesta tècnica cinematogràfica.

Fotografia d'un Zoòtrop

 

A banda de tots els aparells i projectors els visitant pot gaudir de filmacions de les màquines en funcionament i de la projecció de 9 pel·lícules  de l'arxiu de la Filmoteca de Catalunya d'inicis del s.XIX realitzades amb cinematògraf. Una d'aquestes filmacions és "Salida de misa de 12 de la Virgen del Pilar”, d’Eduardo Gimeno Correas, la primera peça amb cinematògraf realitzada per un espanyol l’any 1899.

"Il·lusió i moviment. Els orígens del cinematògraf" és d’entrada gratuïta i es troba a la Sala d’Exposicions de la Fundació Caixa Tarragona fins el 16 de gener. La Fundació ofereix  també visites guiades pel públic en general i pels centres escolars.

Notícies relacionades:

Arriba a Tarragona una de les millors col·leccions de cinema 

Vídeo de l' exposició "Il·lusió i moviment: Orígen del cine":