CRÒNICA

 "No us deixeu contractar"

Vicent Partal va ser molt clar a les reconamacions que va fer als joves periodistes de Canyamars, afirmant que la clau estava en l'auto-contractació i que el paper té els dies comptats

La 6a Trobada de Joves Lectors que portava com a títol "Els reptes de la xarxa i el futur del paper" va tenir lloc el cap de setmana del 29 i 30 d'abril a Canyamars, Maresme on hi van participar la Universitat Jaume I de Castelló, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Ramón Llull-Blanquerna, la Universitat de València, l'Autònoma de Barcelona i la Universitat de Vic. L'acte, organitzat per l'Associació Catalana dePremsa Comarcal va durar dos dies i els joves van poder compartir dos dies de debats i intercanvis de visions sobre el futur de la premsa comarcal.

Alumnes de la Universitat Abat Oliba a la seva ponència

Amb el context de canvi social i tecnològic en ment, es va insistir en les noves tendències dels lectors, en les diferències de consum entre adults i joves i en el futur dels nous suports digitals. En general els joves lectors som més impacients, utilitzem principalment el suport digital, estem acostumats a tenir accés gratuït a la informació i busquem especialització en els continguts. Les claus de les jornades es van centrar en com aconseguir la fidelitat d'aquests natius digitals.

Les xarxes socials també juguen un paper important en la informació del jovent. Un 70% utilitza plataformes com Facebook i Twitter per informar-se. Les opinions sobre si aquests perjudiquen o ajuden als periodistes són molt diverses. N'hi ha que creuen que poden facilitar la incorporació am món laboral del jove periodista ja que permeten crear-se un perfil a la xarxa i un bon ús comporta influència entre el públic. Però si tothom pot escriure a la xarxa, què passarà amb el periodista? Segons Diego Linares, periodista i professor de la Universitat de Vic, "si tenim por a que desaparegui la professió vol dir que no ho estem fent bé". 

En quant a la premsa comarcal en particular un sector amb molt de futur per seu mercat tant concret, els consells dels experts va ser que cal una major inversió, apostar per la digitalització i renovar el sector que a vegades ha quedat en segon pla, arcaïtzat.

Periodistes emprenedors

Vicent Partal, professor de Lingua Món i editor de Vilaweb va ser molt pessimista en quant al futur del paper, afirmant que els grans diaris generalistes despareixerán en un futur no tant llunyà. Va destacar l'avantatge dels joves periodistes que s'incorporen al món laboral en un "moment de canvi històric". Partal va insistir que la clau de l'èxit està en l'especialització, en la creativitat i l'empenta personal dels joves. Davant la pregunta sobre el futur laboral va ser molt directe. El lector la no és un receptor passiu, és actiu i canviant i els periodistes ha de ser ràpids adaptant-s'hi. Va assegurar que els joves periodistes han d'emprendre, contractar-se a ells mateixos i no esperar a què algú els contracti.

"Art és explicar històries que interessin"

Exit through the gift shop és el reinvicatiu títol que ha escollit el desconegut i famós artista britànic Banksy per batejar la seva primera pel·lícula documental que ha causat furor a Sundance

Durant els 90, una variant del grafitti va començar a aparèixer a ciutats d'arreu del món. Aquestes expressions es van començar  reproduir a enganxines, pòsters i  postals gràcies a l'expansió a través de la xarxa i va rebre el nom de "street art" i es va imposar com un dels moviments subculturals més importants d'aquesta generació. Thierry Guetta, un fanàtic cinematògraf que ho enregistra tot per por a que se li escapin moments, s'adona que el món del street art en particular li proporciona moments especials i molt efímers. Càmera a la mà es llença a la nit per seguir a aquests "artsites" de carrer. Durant el seu trajecte com a testimoni d'algunes de les peces més emblemàtiques dels vàndals nocturns topa amb Banksy, un mite del seu gènere. 

L'artista anònim i reconegut per la seva audàcia, veu en Guetta la solució al problema de la curta 

perdurabilitat de les obres. Cal documentar allò que estan fent per a què no desaparegui de la història. És a partir d'aquí quan la pel·lícula fa un gir absurd, el documental que el director munta titulat "Life Remote Control" és un desastre i Banksy li proposa que deixi la càmera i faci ell mateix art. Començant de zero, sense experiència ni formació artística, Guetta copia descaradament els estils de diversos dels protagonistes dels seus vídeos. La seva exhaustiva campanya de propaganda per Los Ángeles dóna els seus fruits i l'estrena resulta tot un èxit. De la nit al dia aconsegueix el reconeixement que molts van assolir post-mortem.

Es tracta d'una pel·lícula crítica que qüestiona el món de l'art. El seu caire metal·lingüístic és provocatiu. Des d'una perspectiva molt cínica, Banksy demostra que la mercantilització de l'art que ha comportat el capitalisme ha modificat el concepte. Les línies que separaven art del mass-art comercial són ara tan difuses que el mateix Banksy ja no sap en quina banda es troba. L'artista es burla d'ell mateix. Amb el seu art volia rebel·lar-se contra una cultura que ara el considera un dels artistes del moment.

Però què és art? La projecció a la Caixa Fòrum va anar precedida del col·loqui  La creació d'un fenomen artístic. El street art y el grafiti. Davant aquesta pregunta, José Miguel García Cortés, professor titular de Teoría del Arte de la Facultad de Bellas Artes de Valencia, repón que la clau de l'artista és "explicar històries que interessin". I en aquest sentit el documental és una obra mestra.

EXPOSICIONS

Llanternes i sobrassada en femení

La original inauguració de l'exposició va anar acompanyada d'entrepans de paté i sobrassada, cerveses del supermercat i llanternes per veure millor les fotografies

La peculiar "performance" del dia d'obertura no tenia cap finalitat artística sinó reivindicativa. Les autores de "En Femení" van manifestar el seu descontent amb l'organització. Segons Gemma Valls, una de les fotògrafes que exposava, es va organitzar per omplir l'agenda municipal i va ser "catastròfic des del principi". La poca implicació per part de l'Ajuntament i la manca de recursos són els principals motius de protesta de les fotògrafes, que van haver d'organitzar-se pel seu compte. 

El self-catering de la inauguració va consistir en entrepans fets per elles, llaunes en una palangada prestada per un bar de la plaça de la Font i llanternes que, segons Valls, les van portarcom a protesta per la mala il·luminació de la sala. Les artistes van escriure en paper a mà les seves reflexions personals sobre les peces i les van enganxar a la pared de l'entrada. La precària presentació contrasta d'una forma impactant amb la qualitat de les fotografies, que transmeten amb molt força les diferents visions de les autores.

L'obra té com a eix central la dona, presentat des de diverses perspectives, totes femenines. Les sis artistes han presentat els seus projectes personals, per això l'enfoc temàtic és molt divers. La exposició inclou “Dones” de Gemma Valls, “Trastorns de la personalitat" d'Elena Ledesma, “Teixit” de Silvia Cervellon, “La princesa cavaller” de Maria Veses, “Dones de clausura”  de Montse Veses i  "Il·lustració" de Lydia Fortuna. 

Gemma Valls explica que volia presentar una tema  potent i per aixo va fer les fotos de l'activista pakistaní, Huma Jamshed. Assegura que la experiència ha tingut també aspectes positius, com l'oportunitat de conèixer a les altres fotògrafes i les seves maneres diferents de tractar el tema de la dona i creu que en conjunt "s'apropa a la visió en femení".

L'exposició, organitzat per l'ajuntament amb col·laboració amb L'Escola d'Art i Disseny de Tarragona,estarà  la sala Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona durant la primera quinzena de març, coincidint amb el Dia Internacional de la Dona Treballadora.